Nespres

Nespres

Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing, elit felis parturient lobortis netus orci risus, nibh augue ad dis hendrerit.

Categoria:
Descripció

Fruita de forma ovoïdal. Té un color ataronjat o groguenc. La pell és brillant, compacta i forta, però es desprèn amb facilitat en ser estirada des del peduncle. Té una carn molt gustosa. La nespra conté una o més llavors grosses de color marró brillant que poden arribar a ocupar el 45% del volum del fruit.

 

Família:  Fruita de llavor

 

Família Científica: Rosàcia

 

Varietats:  Algerie, Tanaka

 

Valor nutricional:  97 calories per cada 100 grams

 

Grams per ració:  2 o 3 unitats

 

Propietats/beneficis:  Conté, sobretot, vitamina A i sals minerals com el calci, fòsfor, magnesi, sofre i ferro. Els percentatges de pectina, taní i àcids cítrics de la seva polpa exerceixen sobre les mucoses intestinals accions astringents, reguladores i tonificants. Contenen una bona quantitat d’hidrats de carboni, fet pel qual resulten un bon aliment muscular. La nespra és beneficiosa pels seus efectes antidiarreics i diürètics. També és de consum recomanat per alleugerir afeccions bucals. Aquesta fruita, a més, rebaixa el nivell de colesterol i és molt apropiada per combatre problemes circulatoris i cardiovasculars.

 

Estacionalitat:  De març a maig (a l’aire lliure)

 

Zones de producció:  Es cultiva principalment a la Xina, Japó, Índia, Paquistan, Madagascar, països mediterranis (Turquia, Itàlia, Grècia, Israel), els Estats Units, Brasil, Veneçuela. A Espanya, les zones de major producció són Alacant, Màlaga, València, Granada, Castelló.

 

Nom planta:  Nesprer

 

Curiositats:  El nesprer és originari dels boscos oberts i humits del sud-est d’Europa, encara cultivat des de molt antic pels seus fruits i pel seu valor ornamental al llarg de tot el continent europeu, sobretot el Cauques.

 

Preparació i consum:  La polpa de la nespra (encara que estigui madurant) és molt dura i té un sabor molt amarg i astringent. Si es conserva entre la palla, però, pateix una fermentació, pren un color terrós i s’estova la polpa, que adquireix una consistència de mel i un sabor ensucrat i agradable. En aquest estat és quan és comestible. Es diu que les peces que tenen petites taques negres a la pell són més saboroses. A més de consumir-se al natural quan són ben madures, les nespres es poden confitar o fer sidra i licors amb elles.